La
flexibilitat té varis factors d’influència, que fa que siguem més o menys
flexibles. El fet de tindre flexibilitat ens permet utilitzar el màxim de
moviment d’una articulació, i no només això, si no que com més flexibles
siguem, les nostres fibres musculars poden contraure’s i relaxar-se més
ràpidament i així podem ser més ràpids, tindre més resistència i més força. Per
tant la flexibilitat és un tema molt important per tindre en compte en un
programa d’entrenament.
Els
factors que influencien la flexibilitat són:
1.
Els límits d’elongació teixit muscular. Els sarcòmers poden estirar-se
fins 1,6 vegades la seva mida de repòs. Això ens permetrà utilitzar tot l’angle
de moviment de l’articulació. Si no som molt flexibles, els sarcòmers no es
poden estirar 1,6 vegades més de la seva mida.
Hem de tindre en compte que no tots els sarcòmers s’estiren
de la mateixa manera. Els sarcòmers del centre de la fibra muscular s’estiren
més que aquells que es troben més a prop dels tendons
2.
Un altre factor que condiciona la nostra flexibilitat són els límits
d’elongació teixit connectiu. El teixit connectiu de les fibres musculars
(fàscies musculars, perimisi, endomisi, tendons, etc) tenen menys capacitats
d’extensió que component contràctil.
La resistència del múscul a estirar-se ve donada pel teixit
connectiu, no pel component contràctil.
3.
Els topes anatòmics articulars per part de la musculatura també pot
condicionar aquest factor: la pròpia musculatura de l’articulació pot limitar,
en tocar-se, la mobilitat
Com per exemple: amb la flexió del braç un bíceps molt
desenvolupat pot impedir la màxima amplitud del moviment ja que l’avantbraç
toca amb el bíceps i no pot tancar-se del tot.
4.
Els topes anatòmics articulars (musculatura) en general, individus molt
musculats poden presentar limitacions en la seva mobilitat articular i no ser
gaire flexibles, com si portessin una armadura a sobre.
No obstant, és compatible un desenvolupament muscular i una bona mobilitat articular amb programes d’entrenament adequats, tenint en compte tant la força i l’augment muscular i la flexibilitat, treballant els dos aspectes per igual.
5.
Els topes anatòmics articulars (greix corporal): la quantitat de teixit
adipós (especialment acumulacions excessives) també pot ser un altre factor
limitant en la mobilitat articular, igual que amb la gent molt musculada, al
tindre una gran massa (tant com muscular com de greix).
Les persones amb extrema obesitat, que presenten un excés de greix, limita el grau d’amplitud d’alguns moviments articulars.
6.
Viscositat muscular també és un factor que influeix en la resistència, ja
que la viscositat és la resistència a la fluïdesa i això dificulta l’estirament
de la musculatura:
-
Músculs també formats per fluids
-
Amb l’augment de la temperatura disminueix la viscositat del fluid
-
El mètode més comú per elevar la temperatura del cos i reduir la
viscositat muscular
7.
El factor hereditari també influeix en la nostra flexibilitat ja que hi
ha persones que són més rígids o més laxos, depenent del tipus de fibra i de la
estructura de les seves articulacions.
8.
Coordinació intermuscular: capacitat de relaxació dels músculs
antagonistes quan els agonistes es contrauen
9.
L’edat també influeix. A mesura que creixem tenim menys flexibilitat. És la
única facultat que involuciona amb l’edat.
10.
Quan el múscul està fatigat disminueix en les seves possibilitats
d’elongació, i és menys flexible.
11.
El sexe del individu influeix. En línies generals, dones tenen major
mobilitat articular que els homes per factors hormonals, culturals (fan
activitats on intervé la flexibilitat) i morfològics (menor to muscular i
lligaments més laxos)
12.
Depenent de la hora del dia tenim més o menys flexibilitat: en
aixecar-nos estem més rígids. Al migdia assolim el màxim de mobilitat i a
partir d’aquí hi ha una disminució de la flexibilitat fins a la nit
·
Per certs autors, l’amplitud de moviment és major entre les 10-12 i les
16-18 pels canvis biològics del sistema nerviós i to muscular
13.
Els costums socials el podem classificar com a factor d’influència sobre
la flexibilitat ja que una activitat laboral, sedentarisme, activitat física,
hàbits posturals, incideixen en la major/menor capacitat de mobilitat articular
i més flexibilitat. Amb menys activitat menys flexibilitat.
14.
En països orientals, el costum de seure al terra, fa que siguin més
flexibles, sobretot en l’articulació coxofemoral.
15.
Factors emocionals. Estats de tensió i estrès van en contra de la
flexibilitat. Aquests augmenten el to muscular (major resistència a
l’estirament)
Un
estat de relaxació afavoreix el desenvolupament de la flexibilitat à disminueix to muscular
Aquests són els 15 principals factors d'influència de la flexibilitat.
