jueves, 22 de noviembre de 2012

Supercompensació - La base del rendiment esportiu


PRINCIPI DE SUPERCOMPENSACIÓ

La supercompensació és la base del rendiment esportiu, és un dels principis més importants de l’entrenament esportiu. Sense aquest coneixement i una bona utilització podem entrenar molt però els efectes poden ser negatius. Aquest principi diu que després d’una càrrega d’entrenament i una recuperació adequadaàl’organisme no només restaura el seu nivell inicial (compensació), sinó que s’estableix un nivell superior (supercompensació). Però per que aquest fet esdevingui hem de saber descansar.  El descans després de l’activitat és igual o més important que el treball, per que hem de deixar que el nostre cos es recuperi adequadament.





Té 3 fases:

-          Disminució de la capacitat de rendiment o fatiga
Quan entrenem, estimulant el nostre cos s’altera l’homeòstasi disminuint així la capacitat funcional de l’organisme. El nostre organisme entra en un estat de fatiga i així tenim una menor capacitat de rendiment.

-          Recuperació o augment de la capacitat de rendiment
Quan descansem i disminuïm l’estímul d’entrenament es posen en marxa tots els mecanismes d’adaptació del nostre cos per recuperar l’equilibri perdut, i poc a poc recuperem progressivament la capacitat de rendiment.

-          Supercompensació
 En cessar l’exercici físic i passat cert temps, per a que l’organisme torni al seu equilibri normal, els mecanismes d’adaptació restauren la capacitat funcional per sobre del nivell inicial, d’això sen diu supercompensació. El nostre organisme augmenta el nivell inicial d’equilibri en prevenció de possibles nous esforços.




Hem de saber que una vegada obtinguda la supercompensació si deixem de produir estímul d’entrenament es produeix una tornada gradual al nivell d’equilibri inicial. Aquest és l’efecte produït pel desentrenament, on es perden progressivament dels beneficis obtinguts a través de l’entrenament.

Quan ens trobem en període de supercompensació i s’aplica un nou estímul d’entrenament l’individu es trobarà en millors condicions per afrontar-lo ja que els nivells inicials d’equilibri augmenten.


Hi ha varis tipus de supercompensació, depenent del temps de descans que posem entre entrenaments:

Tipus de supercomensació

-          Nul·la: massa descans entre estímuls d’entrenamentàes perden els efectes de la supercompensació.
-          Negativa: l’estímul d’entrenament es repeteix en condicions de recuperació incompletaàno hi ha sobrecompensacióàsi s’allarga aquesta situació apareix el sobreentrenament.
-          Positiva: s’aplica l’estímul d’entrenament quan es deixa el temps necessari perquè l’organisme es recuperi i aparegui el fenomen de supercompensació.
-          Positiva acumulada: es produeix si després d’una supercompensació negativa es permet a l’organisme recuperar. Posteriorment, s’obtenen valors més alts de supercompensació.




La supercompensació positiva acumulada és aquella que utilitzen els atletes d’alt rendiment, que arriben a fer setmanes molt intenses sense descans per després deixar uns dies de descans per recuperar i assolir tot l’entrenament realitzat en setmanes dures.



Per exemple, un triatleta professional podria entrenar dues setmanes amb molt poc descans i a una alta intensitat, a base de sèries i entrenaments de força, on el rendiment poc a poc va disminuint degut a la poca recuperació i a la fatiga acumulada. Després per recuperar-se, fer una setmana de descans, amb descans actiu i rodatges a baixa intensitat per recuperar-se be i assolir tot l’entrenament realitzat en les setmanes d’alta intensitat.


martes, 13 de noviembre de 2012

CrossFit - Entrenament funcional


CrossFit - Entrenament funcional

L’entrenament funcional busca reproduir a l’entrenament els moviments que fem a la vida diària o a l’esport. Es busca una transferència directa amb el que fa l’individu normalment. Pensar més en moviments (accions poliarticulars) que no pas en exercicis analítics (accions monoarticulars).



És un entrenament enfocat a un objectiu en concret i ha d’integrar tots els aspectes del moviment humà.

El CrossFit és un entrenament funcional ja que realitza moviments que fem a la vida diària o en un esport en concret, moviments molt generals, on intervenen moltes articulacions alhora, no només una sola articulació.



De forma general podem dir que el CrossFit és un entrenament funcional amb una elevada transferència  basat en un programa de força i condicionament físic total. Realitzant aquesta activitat s’incrementa les 10 capacitats físiques més reconegudes pels especialistes del entrenament esportiu:

-          Resistència cardio-respiratòria
-          Resistència muscular
-          Força
-          Flexibilitat
-          Potència
-          Velocitat
-          Coordinació
-          Agilitat
-          Equilibri
-          Precisió

L’objectiu del CrossFit és desenvolupar el rendiment en totes les àrees físiques i no realitzar un entrenament específic que pot acabar originar deficiències en moltes capacitats físiques que no estan implicades en aquest entrenament tant específic. Així aconseguim evitar lesions, reduint les descompensacions i millorar el rendiment.



Les 4 claus del CrossFit són:

-          Tots els exercicis són funcionals
-          Les sessions d’entrenament són d’alta intensitat i de curta durada
-          La programació es creativa i molt variada
-          Cada entrenament té un component motivador de superació personal



domingo, 4 de noviembre de 2012

Envelliment i sistema endocrí


Evelliment i sistema endocrí



A mesura que envellim, el nostre cos i els nostres organismes i sistemes també envelleixen. El nostre sistema endocrí envelleix, fent-lo menys efectiu. Hi ha una reducció de producció hormonal i això provoca uns canvis en el nostre organisme.

Els canvis produïts són:

- Descens de la producció hormonal i manca de resposta dels òrgans de les hormones, on els seus teixits es tornen menys sensibles a la hormona que controla.

- Menor producció de l’hormona del creixement, produïda a la hipòfisi o glàndula pituïtària  situada a la base de l’encèfal. Aquesta reducció d’hormona del creixement provoca una atròfia muscular.



- Menor producció de tiroxina, hormona tiroide, que provocarà una reducció de l’índex metabòlic, un augmentarà el greix corporal i pot provocar hipotiroïdisme que és una disminució dels nivells de les hormones tiroides al plasma sanguini.

- Alliberació lenta d’insulina i menys sensibilitat en els receptors a la glucosa, que produeix un augment de la glucèmia (hiperglucèmia, quantitat de glucosa en sang superior  a la normal, a partir de 126mg/dL). Això també produeix la aparició de diabetis tipus ll, que és un augment crònic de glucosa a la sang.

- Les dones amb un sistema endocrí deteriorat produeixen menys estrògens que es una hormona sexual femenina que provoca la menopausa (desaparició de la regla). Aquesta reducció d’estrògens també pot provocar osteoporosi, on els ossos no tenen tanta consistència i hi ha un major índex de fractura d’ossos.