PRINCIPI DE SUPERCOMPENSACIÓ
La
supercompensació és la base del rendiment esportiu, és un dels principis més
importants de l’entrenament esportiu. Sense aquest coneixement i una bona
utilització podem entrenar molt però els efectes poden ser negatius. Aquest
principi diu que després d’una càrrega d’entrenament i una recuperació adequadaàl’organisme no només restaura
el seu nivell inicial (compensació), sinó que s’estableix un nivell superior
(supercompensació). Però per que aquest fet esdevingui hem de saber descansar. El descans després de l’activitat és igual o
més important que el treball, per que hem de deixar que el nostre cos es
recuperi adequadament.
Té 3 fases:
-
Disminució de la capacitat de rendiment o fatiga
Quan entrenem, estimulant el nostre cos s’altera l’homeòstasi disminuint així la capacitat funcional de l’organisme. El nostre organisme entra en un estat de fatiga i així tenim una menor capacitat de rendiment.
Quan entrenem, estimulant el nostre cos s’altera l’homeòstasi disminuint així la capacitat funcional de l’organisme. El nostre organisme entra en un estat de fatiga i així tenim una menor capacitat de rendiment.
-
Recuperació o augment de la capacitat de rendiment
Quan descansem i disminuïm l’estímul d’entrenament es posen en marxa tots els mecanismes d’adaptació del nostre cos per recuperar l’equilibri perdut, i poc a poc recuperem progressivament la capacitat de rendiment.
Quan descansem i disminuïm l’estímul d’entrenament es posen en marxa tots els mecanismes d’adaptació del nostre cos per recuperar l’equilibri perdut, i poc a poc recuperem progressivament la capacitat de rendiment.
-
Supercompensació
En cessar l’exercici físic i passat cert temps, per a que l’organisme torni al seu equilibri normal, els mecanismes d’adaptació restauren la capacitat funcional per sobre del nivell inicial, d’això sen diu supercompensació. El nostre organisme augmenta el nivell inicial d’equilibri en prevenció de possibles nous esforços.
En cessar l’exercici físic i passat cert temps, per a que l’organisme torni al seu equilibri normal, els mecanismes d’adaptació restauren la capacitat funcional per sobre del nivell inicial, d’això sen diu supercompensació. El nostre organisme augmenta el nivell inicial d’equilibri en prevenció de possibles nous esforços.
Hem
de saber que una vegada obtinguda la supercompensació si deixem de produir estímul
d’entrenament es produeix una tornada gradual al nivell d’equilibri inicial. Aquest
és l’efecte produït pel desentrenament, on es perden progressivament dels beneficis
obtinguts a través de l’entrenament.
Quan
ens trobem en període de supercompensació i s’aplica un nou estímul
d’entrenament l’individu es trobarà en millors condicions per afrontar-lo ja
que els nivells inicials d’equilibri augmenten.
Hi ha
varis tipus de supercompensació, depenent del temps de descans que posem entre
entrenaments:
Tipus
de supercomensació
-
Nul·la: massa descans entre estímuls
d’entrenamentàes perden els efectes de la
supercompensació.
-
Negativa: l’estímul d’entrenament es
repeteix en condicions de recuperació incompletaàno hi ha sobrecompensacióàsi s’allarga aquesta situació
apareix el sobreentrenament.
-
Positiva: s’aplica l’estímul
d’entrenament quan es deixa el temps necessari perquè l’organisme es recuperi i
aparegui el fenomen de supercompensació.
-
Positiva acumulada: es produeix si després d’una
supercompensació negativa es permet a l’organisme recuperar. Posteriorment,
s’obtenen valors més alts de supercompensació.
La
supercompensació positiva acumulada és aquella que utilitzen els atletes d’alt
rendiment, que arriben a fer setmanes molt intenses sense descans per després
deixar uns dies de descans per recuperar i assolir tot l’entrenament realitzat
en setmanes dures.
Per
exemple, un triatleta professional podria entrenar dues setmanes amb molt poc
descans i a una alta intensitat, a base de sèries i entrenaments de força, on
el rendiment poc a poc va disminuint degut a la poca recuperació i a la fatiga
acumulada. Després per recuperar-se, fer una setmana de descans, amb descans
actiu i rodatges a baixa intensitat per recuperar-se be i assolir tot l’entrenament
realitzat en les setmanes d’alta intensitat.
