Esports de resistència - IRONMAN

Entrenament de resistència i psicològic

Per encarar una competició de resistència d’aquest tipus, una triatló de llarga distancia, s’ha d’entrenar més factors a part de la resistència, que tot i ser la capacitat predominant en aquesta disciplina no ens hem de centrar només en ella.

En curses on estàs fent esport com a mínim durant 7 hores, la parcel·la psicològica té un paper importantíssim alhora de competir. La majoria de gent que encara un Ironman es posa la fita de acabar-la, sense mirar el rellotge i sense mirar als altres competidors, ja que si corres la cursa d’un altre, t’acabaràs desgastant tant física com psicològicament i arribar a la línia de meta es convertirà en un suplici. Són una curses molt llargues que per tant, si no estàs gaudint del que fas es convertirà en un malson. Haurem de passar-nos-ho bé durant cada entrenament i gaudir del que estem fent i ens hem d’acostumar a patir nedant, anant en bicicleta i corrent, per posar-nos a la pell del dia de competició.

Que s’ha de pensar minuts abans?

Quan et plantes a la sortida es quan surten totes les pors: he entrenat suficient?, podré acabar?, podré fer el temps que m’he proposat?.... Totes aquestes preguntes tenen resposta, i només cal recordar el que has entrenat. Saps que podràs aguantar el ritme que t’has proposat perquè entrenant ho has fet, saps que acabaràs perquè has entrenat els volums correctes. L’entrenament previ és qui et donarà la resposta a totes aquestes preguntes així que no ens preocupem, que si em fet bé els deures, l’examen sortirà bé.

L’actitud és més important que l’aptitud, s’ha de sortir amb la intenció de menjar-te la cursa, de fer la cursa de la teva vida. Si surts amb una actitud de por i inseguretat, tot i que hagis entrenat molt bé, el més segur és que no et surti una bona cursa.

Que s’ha de pensar durant l’Ironman?

Tothom que acaba un Ironman o una cursa de resistència d’aquesta alçada, des del primer que arriba casi 8 hores abans que l’últim, tots, demostren tindre una força psicològica de ferro, ja que durant tota la cursa et passen moltes coses pel cap. “Per què estic corrent?” “Quin sentit té tot això?”..  Has de recordar perquè vas començar a fer això i perquè et vas inscriure a aquesta prova. Està clar que quan arribes a la línia de meta, la satisfacció d’haver acabat fa desaparèixer tot dubte del que fas. Ho fas perquè et sents bé, perquè estàs sa, perquè l’esport et dona una identitat..

Quan s’ha de pensar quan estàs patint i no et queden més forces?

Has de pensar en els moments més importants de la teva vida, en moments que et donguin força per seguir, moments emotius que et motivin. Has de pensar que la fatiga i el dolor són momentanis, que després desapareixen i es convertirà en una glòria i una victòria que perdurarà per tota la vida.

Així que cada dia abans de preparar-te tot el material per sortir a entrenar, parat a pensar el que estàs fent i perquè ho estàs fent, i recorda la satisfacció que et dona estar en forma.